Durant les vacances, el protagonista d'aquesta història es veu obligat a anar a un campament enmig del bosc. Allà l'esperen els mosquits, els bastons de senderisme, els peus plens de butllofes i les activitats a la natura. Li toca compartir cabana amb en Jörg, un noi de la seva classe diferent de la resta. Sí, d'acord, tots i cadascun de nosaltres som especials i diferents a la nostra manera. Però hi ha gent que encara viu més als marges. Que no encaixa. Que no és benvinguda. I al nostre protagonista, tot això l?intriga; comença a ser conscient de com els altres tracten en Jörg i com tot s'escalfa lentament al grup però no acaba mai d?enfrontar-se als qui li fan la guitza al seu company i es limita a observar. Quan es fa de nit, un llop se li apareix en somnis. Què deu voler dir? Quin és el preu a pagar per ser com la majoria i no ser un marginat?
El llop és un llibre sobre l'amistat, l'empatia i el coratge que es necessita per aixecar la veu. Una història explicada de manera brillant pel guardonat autor Sa?a Stani?i?.

Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc és un recull de contes escrit amb una llengua viva i vibrant que explora la por de conformar-se, l’equilibri —o desequilibri— entre la ràbia que crema i la resignació que es guarda molt endins, el desig de viure altres vides, i amb altres persones, les relacions de parella que s’encallen, que no acaben de fluir i, en general, la vida que se’ns escapa sense que puguem acabar d’atrapar-la ni d’acceptar-ne les renúncies. I, al cor del recull, La farinera borda, un conte llarg poderosíssim, inquietant i profundament creïble sobre la venjança sentimental i el desamor. Escrita amb delicadesa i una energia inusual, Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc és una proposta interessantíssima i original que ens descobreix una veu literària nova i refrescant. I és, també, bosc i branques despullades i fulles a terra i bolets i paisatge immòbil i alhora sempre canviant

La Stella, jove i plena d?energia, fuig de Londres per enfrontar-se a un secret d?infantesa que li va marcar la vida i va fer que el seu destí quedés lligat per sempre al de la seva germana Nina. A l?altra banda del món, en Jake celebra el cap d?any xinès, però un seguit de circumstàncies tràgiques i una boda precipitada el duran des de Hong Kong fins al Regne Unit, on començarà la recerca del pare que no va conèixer mai. Quan en Jake i la Stella es troben, les vides de tots dos canvien definitivament, però no sense que el passat de la Stella surti dolorosament a la llum. La distància que ens separa és una obra addictiva i fascinant sobre vides paral·leles, identitats desplaçades, secrets de família i el pes inexorable del passat.

En Pere i l?Eva venen pollastres a l?ast i arrosseguen l?olor d?oli de la botiga les vint-i-quatre hores del dia i a tot arreu on van. La rutina de la feina, les inevitables friccions de viure en parella i, més endavant, les obligacions i els neguits de tirar endavant una família fan que l?Eva tingui la sensació que la seva vida és poca cosa comparada amb els somnis que tenia de joveneta.
Com ja feia en els seus contes, Alba Dedeu narra amb delicadesa i precisió els alts i baixos, les renúncies i les recances de la convivència, i aquesta angoixa de baixa intensitat que envolta els dos personatges i, en definitiva, a tots nosaltres: el vertigen de les possibilitats aparentment infinites que tenim a l?abast i la incertesa constant de no saber si, de totes aquestes opcions, sabem triar les millors.

?La glòria d?aquest llibre és que Herzog ens permet veure com s?inventa el món? The Guardian Arrossegar un vaixell de vapor dalt d?una muntanya en plena selva amazònica, baixar a volcans actius per estudiar-ne els enigmes naturals o conviure amb un grup d?ossos grizzly són algunes de les experiències radicals que Werner Herzog ha triat viure i documentar amb una veu singular i inimitable. La seva vida personal, com no podia ser d?altra manera, ha estat sempre a l?altura del mite: de nen va créixer pobre i lliure en un poblet dels Alps; després de la Segona Guerra Mundial, d?adolescent, va recórrer món buscant aventures que quasi li van costar la vida, i, abans de convertir-se en un dels directors més famosos del món, va anar caminant de Múnic a París, en ple hivern, per evitar la mort de la seva mentora. Als vuitanta-un anys, Herzog explica la seva història per primera vegada i, d?una banda, repassa la seva carrera artística ?tan èpica, original i transgressora com les pel·lícules?, amb detalls sobre les filmacions, la seva relació amb Klaus Kinski o Bruce Chatwin; d?una altra, dedica pàgines a qüestions més personals com ara la infantesa, els lligams dels pares amb el nazisme o la relació amb les dones de la seva vida. Cadascú a la seva i Déu contra tothom, mig memòries mig dietari, està escrita amb una prosa poderosa i plaent i revela les influències i les idees que han impulsat l?art de Herzog i han configurat la seva peculiaríssima visió del món. ?Les memòries de Herzog són tan deliciosament estranyes com les seves pel·lícules?, Washington Post

Flannery O?Connor és una de les grans narradores nord-americanes, sovint comparada amb William Faulkner, Carson McCullers i Eudora Welty, amb qui va forjar l?anomenada ?narrativa gòtica del sud dels Estats Units?. El seu geni lúcid i turmentat ha concebut part de la literatura més sòlida i pertorbadora del segle xx, especialment en el camp de la narrativa curta, gènere que va cultivar amb mestria des dels anys d?estudiant fins a la mort, prematura i tràgica. Els relats del recull Un home bo costa de trobar es van publicar per primera vegada el 1955 i tenen com a escenari els pobles i les terres meridionals dels Estats Units, especialment la seva Geòrgia natal, un territori decrèpit i decadent marcat per la violència i l?odi. Però als contes de Flannery O?Connor, feridors i esgarrifosos, sempre hi brilla una bellesa estranya, una sensibilitat peculiar i salvatge, que els fa únics. Imprescindible.

La nit del divendres 12 de març del 2004, assegut en un bar de Vallcarca amb els seus companys de la facultat de filosofia, el narrador d?aquesta història rep un missatge que ningú voldria rebre mai. Aquí comença una carrera contra l?inevitable. De tall plenament autobiogràfic, el llibre que teniu a les mans és alhora la crònica d?una mort anunciada, un relat de formació sobre el pas a l?edat adulta i un cant a l?amistat. També és un homenatge a tot un món que creix als marges, i a les relacions forjades fora de les convencions imperants en una societat tan conservadora com la vigatana. Precisa i delicada, d?emoció continguda i alhora punyent, Els murs invisibles és, finalment, la narració d?un episodi que marcarà de manera irreversible la vida del protagonista.

En aquest segon volum, la nostra superheroïna preferida s?ha d?enfrontar a la MultiMulti, una de les mutants més malvades de la malvada història dels mutants més malvats del món. La superheroïna més superheroica de tots els temps també haurà de lluitar contra tota una família, la banda dels Swoonarie, que abans de dur a terme les seves accions transformen en núvols tothom qui els pot fer nosa. Entre aquestes accions hi ha buidar les caixes fortes dels casinos de Las Vegas i robar grans museus sencers, edifici i tot!

?Sense aixecar mai la veu, Anthony Passeron trenca el silenci familiar que s?havia imposat sobre la tragèdia i crea un llibre d?un poder tan impactant que persisteix molt més enllà de la lectura. Sublim? Annie Ernaux
Quaranta anys després de la mort del seu oncle Désiré, Anthony Passeron decideix indagar en la història familiar, des de l'ascens social dels seus avis, que van obrir una carnisseria durant els anys trenta, fins a l'esquerda que s?obre entre ells i la generació dels seus fills, en concret amb aquest oncle que Passeron pràcticament no va conèixer, un jove hedonista i poc compromès que va contraure la sida als anys vuitanta. Estirant del fil personal, i de la crisi psicològica i emocional que va arrossegar tota la família, l?autor incorpora també, en format de crònica trepidant, el relat de la cursa contrarellotge als hospitals francesos i americans per aturar la pandèmia i trobar una cura per la malaltia. Guanyadora de diversos premis a França, profundament commovedora i escrita en un estil sobri i addictiu, Els fills adormits retrata la solitud de les famílies, el silenci, la vergonya i la negació davant d?una malaltia nova, desconeguda i terriblement estigmatitzada.

Peter Orner llegeix sempre i a tot arreu: al restaurant d?un hospital, al soterrani de casa, quan acompanya la seva filla al parc, en un autobús a Haití, durant les crisis sentimentals, quan està tramitant el seu divorci, durant la malaltia i la mort del seu pare. La lectura l?acompanya, l?ajuda a veure-hi clar i a entendre millor el món, l?il·lumina, li fa de refugi i l?ajuda a tirar endavant. I un dia decideix escriure sobre el paper de la narrativa en la seva vida, com ha quedat impresa en la seva història personal. El resultat és un llibre commovedor, lúcid i honest que convoca escriptors com Virginia Woolf, Eudora Welty, James Salter, J.D. Salinger o Juan Rulfo i explora el plaer de la lectura, la solitud i l?ofici d?escriure, i el paper essencial que té la literatura en les nostres vides. ?Quan vaig començar ¿Que hi ha algú?, de Peter Orner, no podia deixar de llegir, encara que el llibre m?empenyia a no voler deixar de pintar?, Paula Bonet, autora de La anguila. ?Un intent il·luminador per atrapar el que hi ha entre dos gèneres: les maneres innegociablement personals, caòtiques, fins i tot incòmodes, de barrejar la lectura i la vida que la crítica literària i l?autobiografia no acaben d?explorar mai?, The New York Times